Pals, situat al vell mig de la plana empordanesa, dalt d'un turó poc enlairat, altres temps envoltat per llacunes i aiguamolls, circumstàncies ambientals que donen a la vila el seu antic nom llatí de Palus o lloc palustre, que posteriorment derivà a l'actual Pals. La primera referència escrita que es té de Pals data del segle IX, però el recinte amurallat que serveix d'escenari a les representacions del Pessebre Vivent daten dels segles XII al XIV, i es conserva gairebé íntegra, sobresortint l'antiga "torre de l'homenatge" i coneguda avui com a "Torre de les Hores", que amb els seus 15 metres d'alçada és visible des de lluny, convertint-se en la silueta més emblemàtica dell poble.

La primera representació del Pessebre Vivent de Pals va tenir lloc a l'interior de les estances de la casa de cultura de "Ca la Pruna", una fortificació medieval de singular bellesa.

Era una pessebre petit i modest nascut, l'any 1987, de l'il.lusió i l'empenta d'un grup de joves que, esperonats per l'èxit que va tenir, van posar la primera pedra per als pessebres vivents que, any darrera any, es venen representant a Pals quan arriven les festes nadalenques. Un pessebre en què hi col.laboren més de 300 persones del poble i rodalies, en el que s'hi combinen el colorit de llums, robes i gent, que rememorant temps passats, entre la majestuositat de les pedre mil.lenàries que configuren el seu recorregut.

Sens dubte és un dels esdeveniments culturals més importants de la comarca, visitat cada any per milers de persones.